Estadi d'IpuruaDiumenge 1 de març del 2009
17 HORES
Eibar - Alacant
A guanyar
Entre tots reconstruirem l'Alacant C.F.
Sense projecte esportiu no hi ha futur.
dissabte, 28 de febrer del 2009
La definitiva.
Estadi d'IpuruaDiumenge 1 de març del 2009
17 HORES
Eibar - Alacant
A guanyar
Entre tots reconstruirem l'Alacant C.F.
Sense projecte esportiu no hi ha futur.
diumenge, 22 de febrer del 2009
Fe
Una victòria, dos empats i uit derrotes. Aquest és el pobre balanç de l'Alacant aquesta temporada actuant com a local i aquesta vesprada una nova oportunitat d'aconseguir la victòria.Endavant alacantinistes !!!
Diari La Verdad 22-2-09
ALACANT
Enèsima final anticipada celeste.
L'Alacant no pot permetre's un nou revés en el seu duel amb el Nástic
J. M. PENADÉS ALACANT
L'Alacant té l'enèsima oportunitat de seguir somiant amb la permanència, una mica complicat encara que no impossible. Mentre hi ha vida hi ha esperança; encara que els celestes continuen sense desenganxar en el seu feu, mentre que els rivals solen treure profit del pitjor local de la categoria de plata del futbol nacional.
La victòria es fa més necessària si cap després del triomf ahir de l'Eibar (1-2) davant el Celta. No obstant això, en cas de sumar els tres punts, la permanència continuaria estant a onze punts.
José Carlos Granero confia en el grup, i tracta de mantenir-lo al marge dels problemes econòmics que travessa l'entitat. De totes maneres, els futbolistes, per molt que tractin de pensar en el rival, tenen la ment en altres coses. Alguns integrants de la plantilla han pres la decisió de no realitzar declaracions a la Premsa fins que no se solucionin els deutes que manté el club amb la primera plantilla i el futbol base.
Tito, capità celeste, va manifestar aquesta setmana que la professionalitat del grup està per sobre de tot això. El capità és guineu vella, i sap que ha de sortir a la palestra per a intentar apaivagar els ànims dels seus companys.
A tot això, aquesta vesprada rendeix visita a l'Alacant el Nàstic de César Ferrando, que arriba minvat per les baixes, encara que amb una plantilla plagada de jugadors de gran nivell com José Mari, Bauzà, Tortolero o Moisés García.
Granero ha citat a tots els seus futbolistes disponibles, inclosos Abel Buades i Borja Pérez. El primer regressa a una convocatòria després d'anunciar al desembre la seva intenció d'abandonar el club; mentre que el segon ha assolit recuperar-se d'una lesió que li ha mantingut apartat dels terrenys de joc per espai de tres mesos. L'única baixa celeste és la de Torrecilla, que estarà en el dic sec unes sis setmanes.
Zona alta
Per la seva banda el Nàstic arriba al Rico Pérez amb la necessitat imperiosa d'aconseguir els tres punts, si no vol que la zona alta quedi massa lluny. A més, els tarragonins ja sumen massa jornades sense obtenir bons resultats, i punxar davant un equip que està en descens podria provocar cert malestar en l'entorn.
César Ferrando donarà minuts als nous jugadors. Sembla que José Mari Romero i Gabriel Atz ja són titulars indiscutibles. El partit començarà a les cinc de la tarda.
http://www.elsesports.com/
Actualitzat a les 14:44 h 21/02/2009
El Nàstic vol retrobar-se amb el triomf en la visita al camp de l'Alacant
El Nàstic visita aquest diumenge el camp de l'Alacant (17 h) amb l'obligació de guanyar per no veure com la possibilitat de lluitar per l'ascens s'esvaeix definitivament. L'equip grana, que només ha sumat un dels últims nou punts disputats, afronta el partit contra el penúltim amb la sensible baixa per sanció de Víctor Casadesús. L'entrenador César Ferrando apostarà per Marinkovic, Gabriel, José Mari i Moisés a l'onze titular. Jandro, que torna després de complir un partit de sanció, i N'Gal, que no està per jugar els 90 minuts, començaran a la banqueta.
L'equip de César Ferrando visita el camp del penúltim.
S'ha de remarcar que l'Alacant és el pitjor equip com a local de la Segona Divisió. L'equip que entrena José Carlos Granero només ha guanyat un partit al Rico Pérez. A més, fins ara al seu estadi només ha aconseguit un total de sis punts, mentre que a domicili n'ha sumat deu.
Enllaços relacionats:
Resultats i classificació de Segona Divisió
Diari La Verdad 22-2-09
ALACANT
Enèsima final anticipada celeste.
L'Alacant no pot permetre's un nou revés en el seu duel amb el Nástic
J. M. PENADÉS ALACANT
L'Alacant té l'enèsima oportunitat de seguir somiant amb la permanència, una mica complicat encara que no impossible. Mentre hi ha vida hi ha esperança; encara que els celestes continuen sense desenganxar en el seu feu, mentre que els rivals solen treure profit del pitjor local de la categoria de plata del futbol nacional.
La victòria es fa més necessària si cap després del triomf ahir de l'Eibar (1-2) davant el Celta. No obstant això, en cas de sumar els tres punts, la permanència continuaria estant a onze punts.
José Carlos Granero confia en el grup, i tracta de mantenir-lo al marge dels problemes econòmics que travessa l'entitat. De totes maneres, els futbolistes, per molt que tractin de pensar en el rival, tenen la ment en altres coses. Alguns integrants de la plantilla han pres la decisió de no realitzar declaracions a la Premsa fins que no se solucionin els deutes que manté el club amb la primera plantilla i el futbol base.
Tito, capità celeste, va manifestar aquesta setmana que la professionalitat del grup està per sobre de tot això. El capità és guineu vella, i sap que ha de sortir a la palestra per a intentar apaivagar els ànims dels seus companys.
A tot això, aquesta vesprada rendeix visita a l'Alacant el Nàstic de César Ferrando, que arriba minvat per les baixes, encara que amb una plantilla plagada de jugadors de gran nivell com José Mari, Bauzà, Tortolero o Moisés García.
Granero ha citat a tots els seus futbolistes disponibles, inclosos Abel Buades i Borja Pérez. El primer regressa a una convocatòria després d'anunciar al desembre la seva intenció d'abandonar el club; mentre que el segon ha assolit recuperar-se d'una lesió que li ha mantingut apartat dels terrenys de joc per espai de tres mesos. L'única baixa celeste és la de Torrecilla, que estarà en el dic sec unes sis setmanes.
Zona alta
Per la seva banda el Nàstic arriba al Rico Pérez amb la necessitat imperiosa d'aconseguir els tres punts, si no vol que la zona alta quedi massa lluny. A més, els tarragonins ja sumen massa jornades sense obtenir bons resultats, i punxar davant un equip que està en descens podria provocar cert malestar en l'entorn.
César Ferrando donarà minuts als nous jugadors. Sembla que José Mari Romero i Gabriel Atz ja són titulars indiscutibles. El partit començarà a les cinc de la tarda.
http://www.elsesports.com/
Actualitzat a les 14:44 h 21/02/2009
El Nàstic vol retrobar-se amb el triomf en la visita al camp de l'Alacant
El Nàstic visita aquest diumenge el camp de l'Alacant (17 h) amb l'obligació de guanyar per no veure com la possibilitat de lluitar per l'ascens s'esvaeix definitivament. L'equip grana, que només ha sumat un dels últims nou punts disputats, afronta el partit contra el penúltim amb la sensible baixa per sanció de Víctor Casadesús. L'entrenador César Ferrando apostarà per Marinkovic, Gabriel, José Mari i Moisés a l'onze titular. Jandro, que torna després de complir un partit de sanció, i N'Gal, que no està per jugar els 90 minuts, començaran a la banqueta.
L'equip de César Ferrando visita el camp del penúltim.
S'ha de remarcar que l'Alacant és el pitjor equip com a local de la Segona Divisió. L'equip que entrena José Carlos Granero només ha guanyat un partit al Rico Pérez. A més, fins ara al seu estadi només ha aconseguit un total de sis punts, mentre que a domicili n'ha sumat deu.
Enllaços relacionats:
Resultats i classificació de Segona Divisió
dissabte, 14 de febrer del 2009
Sense complexes.
Segona Divisió
Jornada 20
C.E. CASTELLÓ-ALACANT C.F.
Diumenge 15 de febrer de 2009
17:00 hores
Estadi de Castalia.
Amb il·lusió i optimisme afronta l'Alacant C.F. el seu desplaçament a Castelló de la Plana.
Diari La Verdad
Agermanament entre les penyes
14.02.09 - J. M.
Les excel·lents relacions entre les aficions del Castelló i de l'Alacant han propiciat que les penyes d'ambdós equips concerten un dinar de germanor en terres de La Plana, que tindrà lloc unes hores abans de l'encontre. En l'esmentat acte hi haurà intercanvi de bufandes i, de segur, cordialitat i estima entre clubs germans i aficions unides. El dia d'ahir ja s'havien omplert dos autocars, que partiran el mateix diumenge, a partir de les 11.00 hores des de la Plaça de Bous, per tornar una vegada finalitzat l'encontre.
Jornada 20
C.E. CASTELLÓ-ALACANT C.F.
Diumenge 15 de febrer de 2009
17:00 hores
Estadi de Castalia.
Amb il·lusió i optimisme afronta l'Alacant C.F. el seu desplaçament a Castelló de la Plana.
Diari La Verdad
Agermanament entre les penyes
14.02.09 - J. M.
Les excel·lents relacions entre les aficions del Castelló i de l'Alacant han propiciat que les penyes d'ambdós equips concerten un dinar de germanor en terres de La Plana, que tindrà lloc unes hores abans de l'encontre. En l'esmentat acte hi haurà intercanvi de bufandes i, de segur, cordialitat i estima entre clubs germans i aficions unides. El dia d'ahir ja s'havien omplert dos autocars, que partiran el mateix diumenge, a partir de les 11.00 hores des de la Plaça de Bous, per tornar una vegada finalitzat l'encontre.
diumenge, 8 de febrer del 2009
A sol y a sombra
Lliga Adelante 2008-2009
JORNADA 23ª
Alacant 1 Girona 1
8/2/09·17:00 h.
Estadi: Rico Pérez
Alacant
Àrbitre: Martínez Franco (Col·legi Murcià)
Tal com s'explica Eduardo Galeano al seu llibre és el futbol.No és únicament una narració sinó una realitat que es viu.
El hincha
Una vez por semana, el hincha huye de su casa y asiste al estadio.Flamean las banderas, suenan las matracas, los cohetes, los tambores, llueven las serpientes y el papel picado; la ciudad desaparece, la rutina se olvida, sólo existe el templo. En este espacio sagrado, la única religión que no tiene ateos exibe a sus divinidades. Aunque el hincha puede contemplar el milagro, más cómodamente, en la pantalla de la tele, prefiere emprender la peregrinaci ón hacia este lugar donde puede ver en carne y hueso a sus ángeles, batiéndose a duelo contra los demonios de turno.Aquí, el hincha agita el pañuelo, traga saliva, glup, traga veneno, se come la gorra, susurra plegarias y maldiciones y de pronto se rompe la garganta en una ovaci ón y salta como pulga abrazando al desconocido que grita el gol a su lado. Mientras dura la misa pagana, el hincha es muchos. Con miles de devotos comparte la certeza de que somos los mejores, todos los árbitros est án vendidos, todos los rivales son tramposos.Rara vez el hincha dice: «hoy juega mi club». Más bien dice: «Hoy jugamos nosotros». Bien sabe este jugador número doce que es él quien sopla los vientos de fervor que empujan la pelota cuando ella se duerme, como bien saben los otros once jugadores que jugar sin hinchada es como bailar sin música.Cuando el partido concluye, el hincha, que no se ha movido de la tribuna, celebra su victoria; qué goleada les hicimos, qué paliza les dimos, o llora su derrota; otra vez nos estafaron, juez ladrón. Y entonces el sol se va y el hincha se va. Caen las sombras sobre el estadio que se vacía. En las gradas de cemento arden, aquí y allá, algunas hogueras de fuego fugaz, mientras se van apagando las luces y las voces. El estadio se queda solo y también el hincha regresa a su soledad, yo que ha sido nosotros: el hincha se aleja, se dispersa, se pierde, y el domingo es melancólico como un miércoles de cenizas después de la muerte del carnaval.
El fanático es el hincha en el manicomio.
La manía de negar la evidencia ha terminado por echar a pique a la razón y a cuanta cosa se le parezca, y a la deriva navegan los restos del naufragio en estas aguas hirvientes, siempre alborotadas por la furia sin tregua.El fanático llega al estadio envuelto en la bandera del club, la cara pintada con los colores de la adorada camiseta, erizado de objetos estridentes y contundentes, y ya por el camino viene armando mucho ruido y mucho lío.Nunca viene solo. Metido en la barra brava, peligroso ciempiés, el humillado se hace humillante y da miedo el miedoso. La omnipotencia del domingo conjura la vida obediente del resto de la semana, la cama sin deseo, el empleo sin vocación o el ningún empleo: liberado por un día, el fanático tiene mucho que vengar.En estado de epilepsia mira el partido, pero no lo ve.Lo suyo es la tribuna. Ahí está su campo de batalla. La sola existencia del hincha del otro club constituye una provocación inadmisible. El Bien no es violento, pero el Mal lo obliga. El enemigo, siempre culpable, merece que le retuerzan el pescuezo. El fanático no puede distraerse, porque el enemigo acecha por todas partes. También está dentro del espectador callado, que en cualquier momento puede llegar a opinar que el rival está jugando correctamente, y entonces tendrá su merecido.
El árbitro.
El árbitro es arbitrario por definición. Éste es el abominable tirano que ejerce su dictadura sin oposición posible y el ampuloso verdugo que ejecuta su poder absoluto con gestos de ópera. Silbato en boca, el árbitro sopla los vientos de la fatalidad del destino y otorga o anula los goles. Tarjeta en mano, alza los colores de la condenación: el amarillo, que castiga al pecador y lo obliga al arrepentimiento, y el rojo, que lo arroja al exilio.Los jueces de línea, que ayudan pero no mandan, miran de afuera. Sólo el árbitro entra al campo de juego; y con toda razón se persigna al entrar, no bien se asoma ante la multitud que ruge.Su trabajo consiste en hacerse odiar. Única unanimidad del fútbol: todos lo odian. Lo silban siempre, jamás lo aplauden. Nadie corre más que él. Él es el único que está obligado a correr todo el tiempo. Todo el tiempo galopa, deslomándose como un caballo, este intruso que jadea sin descanso entre los veintidós jugadores; y en recompensa de tanto sacrificio, la multitud aúlla exigiendo su cabeza. Desde el principio hasta el fin de cada partido, sudando a mares, el árbitro está obligado a perseguir la blanca pelota que va y viene entre los pies ajenos.Es evidente que le encantaría jugar con ella, pero jamás esa gracia le ha sido otorgada. Cuando la pelota, por accidente, le golpea el cuerpo, todo el público recuerda a su madre. Y sin embargo, con tal de estar ahí, en el sagrado espacio verde donde la pelota rueda y vuela, él aguanta insultos, abucheos, pedradas y maldiciones.A veces, raras veces, alguna decisión del arbitro coincide con la voluntad del hincha, pero ni así consigue probar su inocencia. Los derrotados pierden por él y los victoriosos ganan a pesar de él. Coartada de todos los errores, explicación de todas las desgracias. Los hinchas tendrían que inventarlo si él no existiera. Cuánto más lo odian, más lo necesitan.Durante más de un siglo, el árbitro vistió de luto. ¿Por quién? Por él. Ahora disimula con colores.
El fútbol a sol y sombra y otros escritos.© Eduardo Galeano Siglo XXI Editores, Editorial Catálogos, Bs. As., 1995.
JORNADA 23ª
Alacant 1 Girona 1
8/2/09·17:00 h.
Estadi: Rico Pérez
Alacant
Àrbitre: Martínez Franco (Col·legi Murcià)
Tal com s'explica Eduardo Galeano al seu llibre és el futbol.No és únicament una narració sinó una realitat que es viu.
El hincha
Una vez por semana, el hincha huye de su casa y asiste al estadio.Flamean las banderas, suenan las matracas, los cohetes, los tambores, llueven las serpientes y el papel picado; la ciudad desaparece, la rutina se olvida, sólo existe el templo. En este espacio sagrado, la única religión que no tiene ateos exibe a sus divinidades. Aunque el hincha puede contemplar el milagro, más cómodamente, en la pantalla de la tele, prefiere emprender la peregrinaci ón hacia este lugar donde puede ver en carne y hueso a sus ángeles, batiéndose a duelo contra los demonios de turno.Aquí, el hincha agita el pañuelo, traga saliva, glup, traga veneno, se come la gorra, susurra plegarias y maldiciones y de pronto se rompe la garganta en una ovaci ón y salta como pulga abrazando al desconocido que grita el gol a su lado. Mientras dura la misa pagana, el hincha es muchos. Con miles de devotos comparte la certeza de que somos los mejores, todos los árbitros est án vendidos, todos los rivales son tramposos.Rara vez el hincha dice: «hoy juega mi club». Más bien dice: «Hoy jugamos nosotros». Bien sabe este jugador número doce que es él quien sopla los vientos de fervor que empujan la pelota cuando ella se duerme, como bien saben los otros once jugadores que jugar sin hinchada es como bailar sin música.Cuando el partido concluye, el hincha, que no se ha movido de la tribuna, celebra su victoria; qué goleada les hicimos, qué paliza les dimos, o llora su derrota; otra vez nos estafaron, juez ladrón. Y entonces el sol se va y el hincha se va. Caen las sombras sobre el estadio que se vacía. En las gradas de cemento arden, aquí y allá, algunas hogueras de fuego fugaz, mientras se van apagando las luces y las voces. El estadio se queda solo y también el hincha regresa a su soledad, yo que ha sido nosotros: el hincha se aleja, se dispersa, se pierde, y el domingo es melancólico como un miércoles de cenizas después de la muerte del carnaval.
El fanático es el hincha en el manicomio.
La manía de negar la evidencia ha terminado por echar a pique a la razón y a cuanta cosa se le parezca, y a la deriva navegan los restos del naufragio en estas aguas hirvientes, siempre alborotadas por la furia sin tregua.El fanático llega al estadio envuelto en la bandera del club, la cara pintada con los colores de la adorada camiseta, erizado de objetos estridentes y contundentes, y ya por el camino viene armando mucho ruido y mucho lío.Nunca viene solo. Metido en la barra brava, peligroso ciempiés, el humillado se hace humillante y da miedo el miedoso. La omnipotencia del domingo conjura la vida obediente del resto de la semana, la cama sin deseo, el empleo sin vocación o el ningún empleo: liberado por un día, el fanático tiene mucho que vengar.En estado de epilepsia mira el partido, pero no lo ve.Lo suyo es la tribuna. Ahí está su campo de batalla. La sola existencia del hincha del otro club constituye una provocación inadmisible. El Bien no es violento, pero el Mal lo obliga. El enemigo, siempre culpable, merece que le retuerzan el pescuezo. El fanático no puede distraerse, porque el enemigo acecha por todas partes. También está dentro del espectador callado, que en cualquier momento puede llegar a opinar que el rival está jugando correctamente, y entonces tendrá su merecido.
El árbitro.
El árbitro es arbitrario por definición. Éste es el abominable tirano que ejerce su dictadura sin oposición posible y el ampuloso verdugo que ejecuta su poder absoluto con gestos de ópera. Silbato en boca, el árbitro sopla los vientos de la fatalidad del destino y otorga o anula los goles. Tarjeta en mano, alza los colores de la condenación: el amarillo, que castiga al pecador y lo obliga al arrepentimiento, y el rojo, que lo arroja al exilio.Los jueces de línea, que ayudan pero no mandan, miran de afuera. Sólo el árbitro entra al campo de juego; y con toda razón se persigna al entrar, no bien se asoma ante la multitud que ruge.Su trabajo consiste en hacerse odiar. Única unanimidad del fútbol: todos lo odian. Lo silban siempre, jamás lo aplauden. Nadie corre más que él. Él es el único que está obligado a correr todo el tiempo. Todo el tiempo galopa, deslomándose como un caballo, este intruso que jadea sin descanso entre los veintidós jugadores; y en recompensa de tanto sacrificio, la multitud aúlla exigiendo su cabeza. Desde el principio hasta el fin de cada partido, sudando a mares, el árbitro está obligado a perseguir la blanca pelota que va y viene entre los pies ajenos.Es evidente que le encantaría jugar con ella, pero jamás esa gracia le ha sido otorgada. Cuando la pelota, por accidente, le golpea el cuerpo, todo el público recuerda a su madre. Y sin embargo, con tal de estar ahí, en el sagrado espacio verde donde la pelota rueda y vuela, él aguanta insultos, abucheos, pedradas y maldiciones.A veces, raras veces, alguna decisión del arbitro coincide con la voluntad del hincha, pero ni así consigue probar su inocencia. Los derrotados pierden por él y los victoriosos ganan a pesar de él. Coartada de todos los errores, explicación de todas las desgracias. Los hinchas tendrían que inventarlo si él no existiera. Cuánto más lo odian, más lo necesitan.Durante más de un siglo, el árbitro vistió de luto. ¿Por quién? Por él. Ahora disimula con colores.
El fútbol a sol y sombra y otros escritos.© Eduardo Galeano Siglo XXI Editores, Editorial Catálogos, Bs. As., 1995.
dissabte, 7 de febrer del 2009
Entre l'abisme i la glòria
Escut de l'Alacant C.F.Diuen què el futbol és un eixam de passions esbojarrades.Després d’una inici de temporada indigne per un club com l'Alacant , ara és el moment de fer costat a l’equip, perquè el que realment ens interessa a tots és que el nostre equip mantinga la categoria.Al blog de la penya Immortal Girona ho expliquen de la següent manera:No serà fàcil però, l'Alacant ja no te marge per a cap ensopegada, penseu que per a salvar-se hauria de sumar 35 punts fins al final, aquests punts no els han sumat en tota la primera volta ni el Tenerife ni l'Hercules que ara ocupen places d'ascens, per la qual cosa diumenge es jugaran les últimes esperances que els hi queden a un jugadors que per la seva qualitat estan molt per sota del que s'esperava d'ells.Apropar-se a l'abisme és un repte què mai no ens haviem plantejat.Mantenir la categoria és senzillament una qüestió de fé.És un doble mortal sense xarxa.I un cop aconseguida i finalitzada la temporada, ja tindrem temps d’analitzar tot el que ha passat el darrer estiu.
Dissabte 07 de febrer de 2009
diaridegirona.cat » Esports
Amb Rafa Jordà però
Dissabte 07 de febrer de 2009
diaridegirona.cat » Esports
Amb Rafa Jordà però
sense Abel Buades
El davanter Rafa Jordà tornarà a entrar en una convocatòria de l'Alacant, després de més de dos mesos apartat dels terrenys de joc per lesió, segons va confirmar ahir el tècnic José Carlos Granero que manté el dubte de si fer jugar d'inici Jordà "i fins que aguanti" o si, per contra, deixar-lo a la banqueta i "aprofitar-lo com a revulsiu o alternativa" durant el partit. A més a més, Granero va confirmar que encara no compta amb Abel Buades, després del seu intent d'abandonar el club, i en principi no serà el substitut dels sancionats Alan Baró i Azkoitia.D'altra banda, les penyes de l'Alacant van enviar ahir una carta al president del Comitè Tècnic d'Àrbitres, Victoriano Sánchez Arminio, protestant pel que considera nombrosos errors arbitrals. alacant ddg
El davanter Rafa Jordà tornarà a entrar en una convocatòria de l'Alacant, després de més de dos mesos apartat dels terrenys de joc per lesió, segons va confirmar ahir el tècnic José Carlos Granero que manté el dubte de si fer jugar d'inici Jordà "i fins que aguanti" o si, per contra, deixar-lo a la banqueta i "aprofitar-lo com a revulsiu o alternativa" durant el partit. A més a més, Granero va confirmar que encara no compta amb Abel Buades, després del seu intent d'abandonar el club, i en principi no serà el substitut dels sancionats Alan Baró i Azkoitia.D'altra banda, les penyes de l'Alacant van enviar ahir una carta al president del Comitè Tècnic d'Àrbitres, Victoriano Sánchez Arminio, protestant pel que considera nombrosos errors arbitrals. alacant ddg
divendres, 6 de febrer del 2009
'La teua passió multiplicat per onze, allista't'
Diumenge 8 de febrer a les 17:00 hores tothom al Rico Pérez.
6-2-09
Diari Información
6-2-09
Diari Información
ALACANT CF
Rafa Jordà: "Ha arribat el meu moment"
9:30
V. M. VICTORIA
9:30
V. M. VICTORIA
Rafa Jordá torna a sentir-se futbolista. Gairebé tres mesos després de lesionar-se a l'esquena, l'ariet català es perfila com la gran novetat de la llista de convocats per a l'encontre del diumenge davant del Girona. Si Granero aposta per la seva alineació, complirà la seua sisena participació en Lliga, una xifra inimaginable a l'inici del curs."Ha arribat el meu moment. Em moro de ganes que arribi el partit davant del Girona després de tant temps sense jugar", va afirmar ahir el jugador, que ha sofert un autèntic calvari per dues lesions: pubalgia i lumbàlgia. "Sens dubte -va reconèixer- ha estat la temporada més dura de la meva carrera esportiva. Em queden vint partits per davant, part des de zero i intentaré ajudar l'equip en tot el que pugui. A veure si podem salvar la categoria".Malgrat el seu exigu bagatge de minuts, Jordá se sent important dins de l'Alacant des de dins i des de fora. "Estic molt agraït per la gent, els companys i tot el que envolta l'Alacant. Solament he jugat cinc partits i se m'ha recolzat molt des de tots els estaments. Ara ha arribat el meu moment, confio que em deixin tranquil les lesions i, si faig el que he de fer, l'equip ho notarà". En el seu discurs final, va apuntar com a "clau" de la millora la tornada de Graner a la banqueta i va lamentar, en veu alta, les últimes actuacions arbitrals. "Han estat una injustícia i un escàndol. Està clar que mai no ens ajudaran".
El club demana calma
Felipe Ferrándiz i Fernando Ovidio, secretari tècnic i gerent de l'Alacant, van reclamar ahir calma als jugadors per les quantitats encara que se'ls deuen. Els directius van conversar abans de l'entrenament al Palamó amb els capitans de l'equip -Tito, Unanua i Azkoitia- per demanar-los tranquil·litat i, al seu torn, es van comprometre a fer efectius els pagaments l'abans possible, si bé no van fixar cap data límit. Nou mesos després de l'ascens, el club encara deu els terminis de fitxa que la majoria dels jugadors de l'any passat tenien estipulats al seu contracte, així com la prima per pujar.
dimarts, 3 de febrer del 2009
Atracament a les 5.
I diumenge que ve a les 17:00 tothom al Rico Pérez ens la juguem contra el Girona.
Diari La Verdad.
3-2-09
ALACANT
La plantilla de l'Alacant continua molt indignada per l'arbitratge sofert en Chapín
Ismael qualifica de «robatori» el partit i Unanua assegura que encara li dura «el cabreig»
EQUIVOCACIONS
Rayo Vallecano
El davanter de l'Alacant Pedro va ser travat dintre de l'àrea, en un clar penal que el col·legiat no va voler apreciar. El xoc va finalitzar amb 0-0, i va poder haver estat el 0-1 per als celestes.
Còrdova
Va anul·lar un gol a Rafa Jordà en l'últim minut del partit. El resultat final va anar de 2-2, marcador que campejava en aquest instant. Va Poder haver sumat tres punts.
Xerez
El primer gol del Xerez arriba després de materialitzar Momo uneixi pena màxima inexistent. Catalá no toca al rival. Minuts abans, no va assenyalar un clar enderrocament a Peragón en l'àrea del quadre andalús. Malgrat això, l'Alacant va encaixar un gol més abans del final.
No és la primera vegada, ni serà l'última. Les decisions arbitrals no estan ajudant a l'Alacant, tot el contrari. L'equip tracta per tots els mitjans d'aferrar-se a la permanència, encara que el seu treball, en algunes ocasions, es veu tallat pels col·legiats.
Aquest passat diumenge va ser Armando Raúl Afonso Suárez; encara que els celestes també es van veure perjudicats en els duels davant Rayo Vallecano (0-0) i Còrdova (2-2). En el primer, el trencilla no va assenyalar un clar enderrocament sobre Pedro; mentre que davant els andalusos, el col·legiat va anul·lar una miqueta legal a Rafa Jordà. De sumar dos punts en dues trobades, els celestes tindrien en aquests moments quatre punts més.
En Xerez, encara que el resultat final va anar de 2-0 per als locals, el col·legiat canari va influir negativament a l'assenyalar una pena màxima en contra de l'Alacant, quan minuts abans, no va fer el propi en l'àrea local.
Els jugadors, a la conclusió de l'entrenament d'ahir, seguien molt indignats per l'actuació de Afonso Suárez.
Ismael, mig centre celeste, va declarar: «El Xerez té opcions d'ascendir, bàsicament perquè li tiren una mà els àrbitres. El diumenge va ser un robatori a mà armada el qual ens van fer, una per no xiular-nos un penal claríssim que ens van fer en la primera part, i dues, per xiular el qual li van xiular a ells, que per descomptat, va canviar tot el signe del partit, quan creo que estàvem perfectament plantats i fins i tot dominant el partit».
Per la seua banda, Jesús Unanua, cancerbero alacantinista, va apuntar que encara li durava el «cabreig» per l'actuació del col·legiat Afonso Suárez. «Tenim tot en contra, adversitats, travetes, però sabem que quan estàs baix vas contra corrent i quan estàs dalt tot és a favor», va dir.
David Malo, saguer de l'Alacant, s'expressava de la mateixa manera que el seu company. «Estem indignats. Després de fer un gran partit, que se't vagi d'aquesta manera fastigueja», va comentar el defensa, qui vol confiar en la bona fe de l'àrbitre canari però, al mateix temps, no acaba d'entendre la decisió que va prendre a l'hora de xiular penal en una acció entre el jugador de l'Alacant José Manuel Catalá i l'atacant local Brian Sarmiento.
«Vull pensar que va ser una equivocació de l'àrbitre, però són coses que nosaltres veiem molt clares dintre del camp i que ens estranya que l'àrbitre no les vegi tan clares. Va haver un penal a favor el nostre claríssim que no va xiular i un que no era i que si va xiular a favor del Xerez», va reclamar David Malo.
Jesús Tablado Capi, futbolista que va regressar a l'onze inicial el diumenge com titular, va declarar: «Vam fer molt bon partit, i en una jugada que no era penal ens va costar el resultat. La veritat és que en els últims partits duem una dinàmica molt bona quant a joc i resultats, amb dues victòries fora de casa, i ha estat una llàstima el de Xerez, perquè va ser una jugada aïllada quan l'equip millor estava donant la cara».
Canviar la sort
La plantilla celeste, no obstant això, segueix aferrant-se al bon treball que està realitzant, sobretot en les tres últimes jornades del campionat. «Davant això poc podem fer un equip que està necessitat com ho estem nosaltres. Últimament estem fent molt bons partits, però sempre ens topem amb una dolenta sort com la qual en Xerez es va poder comprovar», declarava Ismael.
Per la seva banda, Unanua, es manifestava referent a això: «No queda altra que barallar. L'any passat teníem tot de cara i aquest ho tenim tot en contra. Però el que és segur és que aquest equip no va a baixar els braços, per molt que no vulguen que estiguem en la categoria».
Finalment, Capi va realitzar el següent raonament: «La nostra situació és difícil, però jugant així, i si tenim un poc més de sort, l'equip pot seguir sumant, i va a barallar fins a la fi per a assolir salvar-se. A la competició li queden encara seixanta punts per disputar i no hi ha res decidit encara».
Diari La Verdad.
3-2-09
ALACANT
La plantilla de l'Alacant continua molt indignada per l'arbitratge sofert en Chapín
Ismael qualifica de «robatori» el partit i Unanua assegura que encara li dura «el cabreig»
EQUIVOCACIONS
Rayo Vallecano
El davanter de l'Alacant Pedro va ser travat dintre de l'àrea, en un clar penal que el col·legiat no va voler apreciar. El xoc va finalitzar amb 0-0, i va poder haver estat el 0-1 per als celestes.
Còrdova
Va anul·lar un gol a Rafa Jordà en l'últim minut del partit. El resultat final va anar de 2-2, marcador que campejava en aquest instant. Va Poder haver sumat tres punts.
Xerez
El primer gol del Xerez arriba després de materialitzar Momo uneixi pena màxima inexistent. Catalá no toca al rival. Minuts abans, no va assenyalar un clar enderrocament a Peragón en l'àrea del quadre andalús. Malgrat això, l'Alacant va encaixar un gol més abans del final.
No és la primera vegada, ni serà l'última. Les decisions arbitrals no estan ajudant a l'Alacant, tot el contrari. L'equip tracta per tots els mitjans d'aferrar-se a la permanència, encara que el seu treball, en algunes ocasions, es veu tallat pels col·legiats.
Aquest passat diumenge va ser Armando Raúl Afonso Suárez; encara que els celestes també es van veure perjudicats en els duels davant Rayo Vallecano (0-0) i Còrdova (2-2). En el primer, el trencilla no va assenyalar un clar enderrocament sobre Pedro; mentre que davant els andalusos, el col·legiat va anul·lar una miqueta legal a Rafa Jordà. De sumar dos punts en dues trobades, els celestes tindrien en aquests moments quatre punts més.
En Xerez, encara que el resultat final va anar de 2-0 per als locals, el col·legiat canari va influir negativament a l'assenyalar una pena màxima en contra de l'Alacant, quan minuts abans, no va fer el propi en l'àrea local.
Els jugadors, a la conclusió de l'entrenament d'ahir, seguien molt indignats per l'actuació de Afonso Suárez.
Ismael, mig centre celeste, va declarar: «El Xerez té opcions d'ascendir, bàsicament perquè li tiren una mà els àrbitres. El diumenge va ser un robatori a mà armada el qual ens van fer, una per no xiular-nos un penal claríssim que ens van fer en la primera part, i dues, per xiular el qual li van xiular a ells, que per descomptat, va canviar tot el signe del partit, quan creo que estàvem perfectament plantats i fins i tot dominant el partit».
Per la seua banda, Jesús Unanua, cancerbero alacantinista, va apuntar que encara li durava el «cabreig» per l'actuació del col·legiat Afonso Suárez. «Tenim tot en contra, adversitats, travetes, però sabem que quan estàs baix vas contra corrent i quan estàs dalt tot és a favor», va dir.
David Malo, saguer de l'Alacant, s'expressava de la mateixa manera que el seu company. «Estem indignats. Després de fer un gran partit, que se't vagi d'aquesta manera fastigueja», va comentar el defensa, qui vol confiar en la bona fe de l'àrbitre canari però, al mateix temps, no acaba d'entendre la decisió que va prendre a l'hora de xiular penal en una acció entre el jugador de l'Alacant José Manuel Catalá i l'atacant local Brian Sarmiento.
«Vull pensar que va ser una equivocació de l'àrbitre, però són coses que nosaltres veiem molt clares dintre del camp i que ens estranya que l'àrbitre no les vegi tan clares. Va haver un penal a favor el nostre claríssim que no va xiular i un que no era i que si va xiular a favor del Xerez», va reclamar David Malo.
Jesús Tablado Capi, futbolista que va regressar a l'onze inicial el diumenge com titular, va declarar: «Vam fer molt bon partit, i en una jugada que no era penal ens va costar el resultat. La veritat és que en els últims partits duem una dinàmica molt bona quant a joc i resultats, amb dues victòries fora de casa, i ha estat una llàstima el de Xerez, perquè va ser una jugada aïllada quan l'equip millor estava donant la cara».
Canviar la sort
La plantilla celeste, no obstant això, segueix aferrant-se al bon treball que està realitzant, sobretot en les tres últimes jornades del campionat. «Davant això poc podem fer un equip que està necessitat com ho estem nosaltres. Últimament estem fent molt bons partits, però sempre ens topem amb una dolenta sort com la qual en Xerez es va poder comprovar», declarava Ismael.
Per la seva banda, Unanua, es manifestava referent a això: «No queda altra que barallar. L'any passat teníem tot de cara i aquest ho tenim tot en contra. Però el que és segur és que aquest equip no va a baixar els braços, per molt que no vulguen que estiguem en la categoria».
Finalment, Capi va realitzar el següent raonament: «La nostra situació és difícil, però jugant així, i si tenim un poc més de sort, l'equip pot seguir sumant, i va a barallar fins a la fi per a assolir salvar-se. A la competició li queden encara seixanta punts per disputar i no hi ha res decidit encara».
diumenge, 1 de febrer del 2009
Veracitat,objectivitat,imparcialitat.
El periodisme és l'activitat de recol·lectar i publicar informació relativa a l'actualitat, especialment a fets notables. Com que els fets simultanis són infinits, el periodista està obligat a triar-ne només alguns, sempre amb la intenció de tendir a la objectivitat. Hi ha un codi deontològic que alguns diuen que ha de complir: contrastar les informacions en fonts fiables, donar veu a les parts i no opinar en les informacions. El periodisme pot adquirir diferents formes i transmetre la informació a través de diferents medis: així, existeix el periodisme gràfic (premsa escrita), però també oral (ràdio), visual (televisió) o multimèdia (internet). Viquipèdia
Els diaris esportius són els més venuts. Les seccions d'esports són les més llegides.La ràdio gairebé no existiria sense esport. Arrasa el futbol en la tele i les retransmissions esportives són una aposta segura per als programadors.Però s'han oblidat de la veracitat,l'objectivitat i la imparcialitat.Coses què passen què li anem a fer.I com a mostra un botó.
lavozdigital.es
LA PREVIA
Alicante por bulerías
Por fin!!!, por fin el Xerez CD juega un partido en Chapín a las cinco de la tarde, como mandan los cánones, que nadie sabe quiénes son pero mandan un montón. Creo que son los que inventaron las cámaras de fotos y las fotocopiadoras Canon, pero no me hagan mucho caso. Canon mejor me estoy equivocando.
01.02.09 -
La hora ideal para el fútbol es el domingo a las 5 de la tarde. El único pero, o manzana, que tiene el partido de esta tarde a esta santa hora es que me parece a mí que va a caer más agua que cuando Noé metió a los bichos en el arca. Y eso para una persona de secano como yo, que me gusta mojarme menos que el Comandante Cousteau de baja, o menos que un dedo malo, se convierte en una situación más desagradable que un flatito de la niña del exorcista. Pero bueno, al menos en Chapín nos vamos a mojar poco gracias a las magníficas viseras de las que dispone el Coliseo chapiniano.
Nos rinde visita el Alicante CF. El Alicante está pasando las de Caín esta temporada. Ocupa la penúltima posición de la tabla clasificatoria y está pasando más fatiguitas que M.A. el del equipo A cuando se tenía que montar en un avión. Lo que ocurre es que, cosas del destino, el equipo alicantino cuenta por victorias sus dos últimas salidas: Ganó 1-2 el derbi ante el Hércules (aunque bien es verdad que esta salida es un poco pseudosalida ya que el partido se disputó en el Rico Pérez, su campo cuando juega de local) y ganó 2-3 al Sevilla Atlético en la Ciudad Deportiva del club hispalense. Y esto me tiene una mijilla asustado porque según dice el refrán: No hay dos sin tres. Pero, por otro lado, creo que el refrán va a perder su razón de ser esta tarde y va a terminar reservando mesa en la archiconocida Venta del Nabo. El único Alicante que se va a ver y escuchar en Chapín va a ser el Alicante por bulerías de una grada entregada fervorosamente a los suyos que no va a parar de animar ni un solo ápice y que va a ver ganar una vez más a su potente escuadra, la azulina. La escuadra líder, la escuadra y cartabón, la escuadrarse ahora mismo todos, la escuadra de la portería. Perdón, me emboliqué en demasía. ¿Por dónde iba? Ah, sí, estaba hablando del partido de hoy. Ya lo ha dicho Antoñito en un ejercicio de Nostradamus de andar por casa: «Para subir a Primera hace falta ganar diez partidos». Pues bien, hoy a las siete de la tarde es menester que ya sólo queden nueve. Que empiece la cuenta atrás.
Y para ganar los nueve restantes el Xerez CD se ha reforzado en las postrimerías del mercado de invierno. A última hora, Abel Gómez y Jozy Altidore han recalado en la plantilla azulina. Abel que tal lo hace el tal Gómez, quien por lo que cuentan tiene un golpeo de balón exquisito, como un plato de menudo con garbanzos, y se desenvuelve de maravilla en la zona ancha en las labores de creación. Por su parte Altidore, cuyos otros dos apellidos son Mifasol Lasí, es un norteamericanito de 19 años con un físico descomunal que viene a reforzar la vanguardia azulina. Altidore es de esos de los que te chocas con él y parece que te has comido un quicio. Está mas fuerte que un traguito de Listerine en ayunas. Me da a mí que Altidore le va a causar muchos altidolores de cabeza a las defensas rivales. Bueno, me callo ya que no está bien que le altidore la píldora mucho al nuevo sin haber jugado siquiera.
A pesar del desapacible tiempo que dicen los meteorólogos que va a ver hoy (lo mismo sale el sol y todo) las gradas de Chapín deben mostrar la mejor de sus caras. A ver si superamos la redonda cifra de los 10.000, que se lo merece el líder caramba. Bueno familia, que mi hermana me está llamando para dar buena cuenta de un plato de puchero con todos sus avíos. La misma cuenta que va a dar el Xerez CD del Alicante esta tarde en Chapín. A por ellos. FORZA XEREZ. Nos vemos en Chapín. YES, WE CAN, que diría Altidore.
Els diaris esportius són els més venuts. Les seccions d'esports són les més llegides.La ràdio gairebé no existiria sense esport. Arrasa el futbol en la tele i les retransmissions esportives són una aposta segura per als programadors.Però s'han oblidat de la veracitat,l'objectivitat i la imparcialitat.Coses què passen què li anem a fer.I com a mostra un botó.
lavozdigital.es
LA PREVIA
Alicante por bulerías
Por fin!!!, por fin el Xerez CD juega un partido en Chapín a las cinco de la tarde, como mandan los cánones, que nadie sabe quiénes son pero mandan un montón. Creo que son los que inventaron las cámaras de fotos y las fotocopiadoras Canon, pero no me hagan mucho caso. Canon mejor me estoy equivocando.
01.02.09 -
La hora ideal para el fútbol es el domingo a las 5 de la tarde. El único pero, o manzana, que tiene el partido de esta tarde a esta santa hora es que me parece a mí que va a caer más agua que cuando Noé metió a los bichos en el arca. Y eso para una persona de secano como yo, que me gusta mojarme menos que el Comandante Cousteau de baja, o menos que un dedo malo, se convierte en una situación más desagradable que un flatito de la niña del exorcista. Pero bueno, al menos en Chapín nos vamos a mojar poco gracias a las magníficas viseras de las que dispone el Coliseo chapiniano.
Nos rinde visita el Alicante CF. El Alicante está pasando las de Caín esta temporada. Ocupa la penúltima posición de la tabla clasificatoria y está pasando más fatiguitas que M.A. el del equipo A cuando se tenía que montar en un avión. Lo que ocurre es que, cosas del destino, el equipo alicantino cuenta por victorias sus dos últimas salidas: Ganó 1-2 el derbi ante el Hércules (aunque bien es verdad que esta salida es un poco pseudosalida ya que el partido se disputó en el Rico Pérez, su campo cuando juega de local) y ganó 2-3 al Sevilla Atlético en la Ciudad Deportiva del club hispalense. Y esto me tiene una mijilla asustado porque según dice el refrán: No hay dos sin tres. Pero, por otro lado, creo que el refrán va a perder su razón de ser esta tarde y va a terminar reservando mesa en la archiconocida Venta del Nabo. El único Alicante que se va a ver y escuchar en Chapín va a ser el Alicante por bulerías de una grada entregada fervorosamente a los suyos que no va a parar de animar ni un solo ápice y que va a ver ganar una vez más a su potente escuadra, la azulina. La escuadra líder, la escuadra y cartabón, la escuadrarse ahora mismo todos, la escuadra de la portería. Perdón, me emboliqué en demasía. ¿Por dónde iba? Ah, sí, estaba hablando del partido de hoy. Ya lo ha dicho Antoñito en un ejercicio de Nostradamus de andar por casa: «Para subir a Primera hace falta ganar diez partidos». Pues bien, hoy a las siete de la tarde es menester que ya sólo queden nueve. Que empiece la cuenta atrás.
Y para ganar los nueve restantes el Xerez CD se ha reforzado en las postrimerías del mercado de invierno. A última hora, Abel Gómez y Jozy Altidore han recalado en la plantilla azulina. Abel que tal lo hace el tal Gómez, quien por lo que cuentan tiene un golpeo de balón exquisito, como un plato de menudo con garbanzos, y se desenvuelve de maravilla en la zona ancha en las labores de creación. Por su parte Altidore, cuyos otros dos apellidos son Mifasol Lasí, es un norteamericanito de 19 años con un físico descomunal que viene a reforzar la vanguardia azulina. Altidore es de esos de los que te chocas con él y parece que te has comido un quicio. Está mas fuerte que un traguito de Listerine en ayunas. Me da a mí que Altidore le va a causar muchos altidolores de cabeza a las defensas rivales. Bueno, me callo ya que no está bien que le altidore la píldora mucho al nuevo sin haber jugado siquiera.
A pesar del desapacible tiempo que dicen los meteorólogos que va a ver hoy (lo mismo sale el sol y todo) las gradas de Chapín deben mostrar la mejor de sus caras. A ver si superamos la redonda cifra de los 10.000, que se lo merece el líder caramba. Bueno familia, que mi hermana me está llamando para dar buena cuenta de un plato de puchero con todos sus avíos. La misma cuenta que va a dar el Xerez CD del Alicante esta tarde en Chapín. A por ellos. FORZA XEREZ. Nos vemos en Chapín. YES, WE CAN, que diría Altidore.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)