30 minutsEl partit de Sud-àfrica
Quan falten cinc dies perquè comenci el Mundial de futbol a Sud-àfrica es juga un altre partit: el que protagonitzen un equip pobre i un de ric, que il·lustra les diferències socials i racials 16 anys després del final de l'apartheid. El 1990, el món mirava atònit com el règim de l'apartheid alliberava Nelson Mandela de la presó i Sud-àfrica començava un prodigiós camí cap a la reconciliació.
www.tv3.cat/videos/2950250
Escàndol a Sud Àfrica pels privilegis exigits per la FIFA
escrit per Joan Canela i Barrulldijous, 24 juny de 2010
“La gran estafa sud-africana de la FIFA”. Així de contundent titulaven Julian Rademeyer, Chandre Prince i Anna-Maria Lombard el seu article d'investigació sobre els contractes que l'organisme internacional havia fet signar al govern sud-africà per poder hostatjar l'actual Mundial de Futbol. I aquests periodistes no escriuen en cap mitjà alternatiu, sinó al City Press, el tercer diari més venut i pertanyent a un gran grup de comunicació. Però a Sud Àfrica i ha una forta tradició de qüestionar qualsevol abús de poder i no han caigut gens bé les pràctiques mafioses amb les que la FIFA manté el monopoli del futbol.
Costa trobar un sol sud-africà que no estigui content amb la celebració del Mundial. L'eufòria col·lectiva es palpa a l'ambient i s'escolta a l'inacabable so de les vuvuzeles, les típiques trompetes dels estadis, que ara ja s'han convertit en omnipresents. Però paral·lelament, cada vegada hi ha més gent que comença a qüestionar-se si aquest és l'únic Mundial possible i si cal plegar-se a totes les condicions que imposa la Federació Internacional de Futbol Amateur (FIFA). A mida que periodistes i diaris han començat a desvetllar algunes de les mesures més abusives imposades per la FIFA s'ha començat a esquerdar la imatge de neutralitat amb que comptava aquesta organització. Un membre del govern que preferia mantenir-se a l'anonimat, citat per City Press, es referia a la FIFA com “una colla de goril·les” i “uns mafiosos”.
Una de les clàusules que més indignat ha generat ha estat l'exempció d'impostos -inclosos directes, taxes duaneres i IVA- tan per a l'organisme com per les federacions de futbol associades i les seves empreses subsidiàries, com titulars de llicències d'explotació, agències de drets, companyies de marxandatge o proveïdors de serveis.
Des de l'administració d'hisenda s'assegura que és impossible saber quants diners deixarà d'ingressar el Govern Sud-africà per d'aquest acord, però des del Servei de Taxes Duaneres es van xifrar en 10 milions d'euros només pels bens importats fins l'abril passat.
En un país que ha gastat més de 6.000 milions d'euros per a preparar-se per al Mundial -sovint per acomplir amb els condicionaments imposats per la FIFA- quan a una bona part de la seva població li manquen els serveis més bàsics com el clavegueram, l'habitatge o l'aigua corrent no ha caigut massa bé.
Per posar un exemple, l'estadi Green Point de Ciutat del Cap -amb un cost de més de quasi 60 milions d'euros- va haver de ser construït de nou per exigències de la FIFA perquè el camp preexistent de la ciutat quedava massa aprop dels barris marginals. Segons un informe de la FIFA “mil milions d'espectadors no poden veure barraques i pobresa a aquesta escala”.
A més la FIFA exigeix molts dels pagaments en diner negre que viatja directament cap a les seves comptes als bancs suïssos, el govern del qual ha renovat recentment la seva exempció fiscal en ordre a que aquesta és una organització “sense ànim de lucre”. Paral·lelament però, Jerome Valcke, secretari general de la federació internacional, anunciava que els beneficis de l'organisme “s'havien incrementat un 50% entre Alemanya 2006 i Sud Àfrica 2010”.
El setmanari Mail&Guardian va haver d'anar a judici per aconseguir una còpia dels contractes d'explotació del Mundial, negats amb l'excusa que el Comitè Organitzador és una “institució privada”. “El govern no organitza torneigs de futbol, construeix aeroports i carreteres” va afirmar el seu advocat Alfred Cockrell. Nic Dawes, director del Mail&Guardian no hi està d'acord i creu que “aquesta obscuritat a l'hora de gestionar diners que venen dels impostos és una porta oberta a la corrupció”.
Més condicions
Dins les 17 garanties claus que el govern va acceptar per poder hostatjar el Mundial la FIFA quasi s'assegura un “cost 0” d'organització. La llista inclou dos jets privats, dues limusines, 300 cotxes, mitja dotzena d'autobusos, tots amb xòfers que “parlin anglès amb fluïdesa i que estiguin familiaritzats amb la zona”. També hi ha descomptes amb hotels i bitllets d'avió i una reserva de llits hospitalaris, unitats de cura intensiva i ambulàncies que s'haurien de mantenir buits durant tot un mes per a l'hipotètic ús exclusiu pels dirigents de la FIFA i els seus convidats.
La FIFA es defensa
A algunes ciutats de Sud Àfrica ja es veuen cotxes amb l'adhesiu “Fuck FIFA” i el periodista Julian Rademeyer anuncia que “durant les properes cinc setmanes Sepp Blatter serà el nostre president i Jacob Zuma s'asseurà al seu costat a fer de comptable”.
Davant un criticisme creixent Jerome Valcke es queixava que “massa sovint hi ha gent dient perquè la FIFA vol això ho allò altre i si la FIFA és una mala institució o si s'està quedant amb Sud Àfrica... però m'és igual si la gent ens veu com els dolents o a mi personalment com un malvat, és el meu rol, protegir el Mundial i la FIFA i això és el que faré”.
Drets humans?
Com una de les pors més grans de la FIFA era l'alt nivell de criminalitat que hi ha a Sud Àfrica va exigir -a més d'una inversió en seguretat de més de 150 milions d'euros i la contractació de 40.000 nous policies- la creació de 56 tribunals especials, amb fiscalia inclosa, per jutjar de forma immediata els delictes comesos en relació al Mundial. Aquests estaran en funcionament els set dies de la setmana i seran capaços d'enllestir qualsevol en cas en pocs dies, evitant així que els turistes afectats per un delicte hagin de tornar al país a testificar. Alex Eliseev, un periodista que va anar a cobrir el primer dia d'aquests jutjats sui generi, assegura que els casos que porta no són “precisament de terrorisme”: Un francès que conduïa begut, un peruà al que li havien robat el portàtil, un home de negocis que li havia robat la càmera a un company i uns cambrers d'habitacions que havien netejat massa bé les habitacions de la selecció de Colòmbia.
Uns delictes menors molt allunyats del problema de violència que pateix Sud Àfrica i per als quals hi ha molta gent que no veu clar posar en perill unes garanties democràtiques que han costat molt d'aconseguir.
Publicat a www.setmanaridirecta.info/
