- Entrevista d'Alejandro Parodi (cadena ser) al President de l'Alacant C.F. Juan Antoio Iniesta.
-Assemblea alacantinista demà divendres 15 d'octubre de 2010 a les 17.30 hores a la Seu social de l'Avinguda de Dénia d'Alacant.
Informacion.es Esports
Asensi, davant l'últim esglaó
L' ex futbolista de l'Elx i del Barça pretén tornar al món del futbol com a directiu després d'haver exercit com a jugador i entrenador
TONI CABOT Si Juan Manuel Asensi surt vencedor com a membre de la candidatura que lidera el seu germà José per presidir l'Alacant CF una vegada finalitze el procés electoral que començarà demà divendres, aquest ex-futbolista internacional i ex-entrenador, nascut a la capital alacantina el 1949, es penjarà l'etiqueta de directiu i haurà passat per tots els estaments del planeta futbol.
Molt ha plogut des de que als 14 anys tres observadors de l'Elx CF -Sevilla, Antoniet i Mas- es plantaren davant del senyor Vicent Asensi per emportar-se el seu fill, un xaval que brillava amb la pilota als peus al pati dels Salesians d'Alacant, a la pedrera de l'Elx. Quan un mes després, tècnics de l'Hèrcules van conèixer que el menor de la saga Asensi -els seus germans Miguel i Antonio eren integrants del club herculà- estava jugant un partit amb la samarreta franjiverda van reaccionar sense fortuna: El senyor Vicent, que havia donat la mà comprometent-se amb l'Elx, no va accedir a la petició herculana per rescindir el contracte amb els il·licitans.
Així, el destí va portar a Juan Manuel Asensi a ser integrant del millor Elx de tots els temps, equip amb el qual va arribar, fins i tot, a disputar la final de la Copa del Rei (del Generalísimo) davant de l'Athetic Club en el Bernabéu, amb triomf bilbaí a mercè d'un solitari gol d'Antón Arieta.
Paradoxes del destí, va debutar en Primera Divisió amb 17 anys en el Camp Nou, que més tard serien sa casa, amb una derrota contundent (3-0) i una actuació nefasta ja que amb prou feines va tocar la pilota després de ser alineat per Otto Bumbel com a extrem esquerre. Una temporada després, amb Alfredo Di Stefano a la banqueta d'Altabix, va quedar perfilada la seua demarcació per a tota la vida. La "Saeta", després d'observar-lo en els primers entrenaments, va dictar sentència: "Xic, amb aquestes cames tan llargues no pots ser extrem esquerre.Amb mi jugaràs d'interior".
I a partir d'allà, les coses, amb el "10" a l'esquena, van començar a rodar a la perfecció. Internacional en totes les categories inferiors, Asensi va participar en els Jocs Olímpics de Mèxic i en la selecció absoluta sent jugador de l'Elx. La seua projecció no va passar inadvertida i els grans van començar a tocar a la seua porta.
Amb l'alacantí, curiosament, es va viure una "guerra interna" entre el Madrid i el Barcelona amb certa semblança al que va ocórrer anys abans amb Alfredo Di Stefano com a protagonista. Santiago Bernabéu, president blanc, va concretar el traspàs amb el president de l'Elx José Esquitino. De fet, el dirigent madridista va arribar a declarar al diari "Pueblo" que Asensi ja era jugador del Reial Madrid. Tanmateix, un motí en la junta directiva il·licitana va frustrar l'operació de Bernabéu ja que diversos directius de l'Elx van forçar el canvi de destinació per raons purament econòmiques: El Barça va posar a sobre de la taula 13 milions de pessetes (de 1969), xifra rècord en aquell temps i molt superior a l'oferta per Bernabéu.
Indiscutible a Can Barça, va marcar una època en el club blaugrana i en la selecció espanyola, on va debutar amb el doctor Toba, es va mantenir amb el triumvirat Artigas-Muñoz-Molowny i va ser valor segur amb Ladislao Kubala en la direcció tècnica de l'equip nacional. Va jugar amb la "Roja" en 41 ocasions i va anotar gols antològics que van servir triomfs recordats, com l'1-0 davant d'Alemanya a Sarrià després d'un centre servit per Churruca a la frontal de l'àrea que va entrar després d'un xut d'esquerra de volea per l'escaire de la porteria defensada pel mític Mayer.
Membre destacat del Barça que va liderar Johan Cruyff, Asensi va aconseguir una Lliga (1973-74) i una Recopa d'Europa (Basilea, 1979) amb la samarreta blaugrana.
Onze anys, 396 partits i 100 gols després, l'alacantí es va acomiadar de Can Barça per provar fortuna, en els últims anys de la seua carrera, en el futbol mexicà. Al costat de Pirri, del Reial Madrid, i Idígoras, de la Reial Societat, Asensi va recalar en el Puebla de Mèxic, on va militar durant dues temporades. En aquella època, el Barça i el Puebla van acordar celebrar un partit en el seu honor en el Camp Nou que va acollir 60.000 persones per retre-li homenatge, just el dia que va tenir lloc l'assalt al Banc Central, circumstància que va provocar l'absència de Jordi Pujol, llavors president de la Generalitat que, no obstant això, va trobar un buit per contactar telefònicament amb l'alacantí i disculpar la seua absència: "Ho sento, m'hagués agradat estar amb vostè, però entendrà amb el tinc aquí muntat.... ", es va justificar l'el President.
Després del seu periple en el Puebla, va passar a un altre club de Mèxic, el CF Oaxtepec, on va penjar les botes a causa d'una hèrnia discal que va avançar la seua retirada als 33 anys..
De tornada a la Ciutat Comtal, Asensi es va convertir en tècnic de les categories inferiors del Barça, en concret als sub19, on va batre rècords amb un equip integrat per jugadors com Arnau, Iván de la Peña i Roger, entre d'altres. En aquella època va crear al costat de Torres, Rife ´ i Rexach una escola de futbol (TARR), que va arribar a acollir mil cinc-cents alumnes.
El 2001 va decidir tornar a la seua terra, Alacant, després d'acceptar una oferta per dirigir l'Oriola. L'aventura va durar poc per discrepàncies amb la directiva oriolana i va decidir donar carpetada al seu vincle amb el futbol professional des de la banqueta.
Apartat del futbol, va assumir la funció de delegat a la zona d'Alacant d'una empresa de muntatges esportius propietat del seu amic i excompany en el Barça Rifé. Més tard, va patentar el "futgolf", un nova modalitat que combina futbol i golf i que en l'actualitat promociona a través d'una societat creada per organitzar esdeveniments esportius.
I ara, el seu objectiu és l'Alacant Club de Futbol, al qual aspira a dirigir al costat del seu germà José si els socis dipositen la seua confiança en la seua candidatura.
