dijous, 30 d’abril del 2009

Iniesta ves-te'n per l'amor de Déu

I mentrestant seguim batallant.
Diari La Verdad
Dijous 30 d'abril de 2009
ALACANT
Iniesta exigeix un aval de dos milions d'euros a qui estiga decidit a substituir-lo
El president de l'Alacant vol que així es garanteixi el pagament als jugadors

P. R. ALACANT

Juan Antonio Iniesta sembla decidit a anar-se'n, però amb condicions. Així s'ho ha fet saber a alguns dels integrants de la plataforma Alternativa Celeste, a qui els ha comunicat que deixarà el club sempre que el seu substitut arribe amb un aval de dos milions d'euros sota del braç. El motiu de l'exigència, segons Joaquín Lacárcel, un dels fundadors de Salvem l'Alacant, no és cap altre que garantir el pagament als futbolistes al final de temporada.

«Estem convençuts que Iniesta marxarà. Ens ha dit que si qui vaja a substituir-li presenta un aval de dos milions d'euros, ell li deixarà pas si així ho decideixen els socis en la pròxima Assemblea», va revelar Lacárcel.

«Tenim l'alternativa molt avançada i encara que no donaré noms, estic convençut que finalment Iniesta no posarà més problemes per anar-se'n perquè així ens ho ha fet saber. El president vol que es garanteixi el pagament als jugadors, d'allà allò dels dos milions», va matisar.

La figura de l'ex futbolista del Barça Asensi és la més ben col·locada, encara que el membre fundador de Salvem l'Alacant preferisca «no confirmar ni desmentir res, perquè tot es veurà al seu temps».

La plataforma Alternativa Celeste es va personar ahir a les oficines del club per fer-li lliurament al gerent de l'entitat, Fernando Ovidio García, de 466 firmes que recolzen la convocatòria immediata d'una Assemblea que servesca per precipitar-se la sortida del màxim responsable de Santa Ana (principal creditor de l'entitat) i el relleu obligat que torne al club l'estabilitat.

«El seu cicle s'ha acabat, ha d'adonar-se. Abans que ell, un altre president també es va jugar el seu patrimoni i no ha reclamat res. Ningú no va obligar a Iniesta assumir la presidència, així que no pot exigir res. Sentim molt que haja perdut diners, però no serà el primer ni l'últim al qual li passa una mica així al món del futbol. Sempre serà recordat com el dirigent que va aconseguir l'ascens, però, insistisc, el seu temps s'ha acabat. A més, quant més temps roman en el càrrec, més mal li fa a l'entitat, perquè es continua deteriorant, argumentava Joaquín Lacárcel.

L'Alacant haurà de validar ara si les rúbriques rebudes són correctes. Si és així, disposa de 20 dies per fixar una data per a la celebració de l'Assemblea. «No hi ha d'haver problemes. Diumenge va tornar a comprovar que l'afició ha perdut la fe en ell i que no té res més a fer, així que el més lògic és que dimiteixi. El seu substitut presentarà l'aval de dos milions d'euros per pagar la plantilla, així que per això no s'ha de preocupar. Com abans passem pàgina, millor per a tots els que estimem aquesta entitat», va recalcar Lacárcel.

Per la seua banda, Rafael Paisán, un altre dels membres de la plataforma opositora a Iniesta, que ahir va acudir al lliurament de firmes, va confiar en la prompta convocatòria de l'assemblea extraordinària per «una qüestió de salut democràtica», va asseverar.

Diari Marca

I RAYO VALLECANO VA PERDRE EL SEU PRIMER PARTIT DE L'ANY 2009... DISSET PARTITS DESPRÉS

Set mesos després guanyà l'Alacant a casa
· Azkoitia va firmar els dos tants de l'esperança per al conjunt de Granero

EFE. ALACANT 26/04/09 - 20:43.

Lliga Adelante 2008-2009
JORNADA 34a
Alacant 2
Rayo Vallecano 0

Fitxa tècnica

2 - Alacant:Queco Piña; Blanco, Urbano (Abel Buades, m.57), Castells, Català; Pedro, Torrecilla, Azkoitia, Fernando (Ismael, m.71); Pedro (Capi, m.86) i Peragón.

0 -Rayo Vallecano:Cobeño; Salva, Tena, Albiol, Collantes (Pachón, m.46); Coke, Míchel (Manolo, m.72), Enguix, Jofre (Jofre, m.65); Piti i David Aganzo.

Gols:1-0. m.8: Azkoitia. 2-0, m.74: Azkoitia.

Àrbitre:Afonso Suárez (Comitè Canari). Va mostrar targetes grogues a Queco Piña, Germán, Urbano i Peragón, per l'Alacant; i a Albiol i Pachón, del Rayo Vallecano.

Incidències:Partit corresponent a la 34a jornada de la Lliga Adelante de Segunda divisió, disputat a l'estadi Rico Pérez d'Alacant davant d'uns 2.000 espectadors. Dos centenars d'ells arribats des de Madrid per animar al Rayo, els qui es van afegir a les protestes contra el president local Iniesta al començament del xoc.

Pocs haguessen apostat a priori pel triomf de l'Alacant davant del Rayo Vallecano, però el penúltim classificat, que no guanyava en el Rico Pérez com a local des de finals de setembre, va doblegar amb tot mereixement a un conjunt que havia començat la jornada en llocs d'ascens, que no havia perdut ni un sol partit l'any 2009 i l'última derrota del qual datava de fa disset jornades. Un triomf que, a més, torna als celestes la il·lusió per la permanència, de la que es queden a nou punts.

L'Alacant va començar el partit amb major intensitat que el seu rival, que va sortir com adormit, i a més va saber aprofitar la primera oportunitat clara de què va disposar. Va ser en el minut 8, quan Pedro va cedir una pilota a Azkoitia perquè aquest batés Cobeño amb un tret ras.


Al conjunt vallecano li va costar entrar en el partit, però a partir del minut 20 es va fer amo del mateix i va anar tancant l'Alacant en el seu camp. L'equip de Pepe Mel va despertar i va voler igualar la contesa però les seves escomeses no van tenir èxit.

Aganzo en diverses ocasions, Piti i Collantes van provar fortuna, però la defensa i el porter Queco Piña van evitar que el Rayo anivellés el partit abans del descans.

Aganzo es va topar amb el pal

En la represa, Aganzo va enviar un cop de cap al pal abans que l'Alacant gaudís de fins quatre ocasions clares de gol en amb prou feines cinc minuts. Torrecilla, Fernando Béjar, Peragón i Pedro van fallar en la rematada, però el que sí que va sentenciar l'encontreva ser, de nou, Azkoitia, a falta d'un quart d'hora per al final.

Al final del partit, els jugadors de l'Alacant es van alinear en el camp davant la llotja, escenificant l'enfrontament que existeix entre la plantilla i el president Juan Antonio Iniesta.





dissabte, 25 d’abril del 2009

Mayday mayday mayday Alacant C.F.

La perplexitat i la indignació impregnen l'ànima de l'afició.






emporda.info » Esports
Divendres 17 d'abril de 2009
FIGUERES
La Unió Esportiva Figueres celebra els 90 anys

El 13 d'abril de l'any 1919 naixia la Unió Esportiva Figueres, el que seria el primer club de futbol de la capital altempordanesa i que durant molts anys s'erigiria en el màxim representant del futbol gironí a les categories estatals.




EMPORDA.INFO Ara, però, el club que ha lluït durant noranta anys els colors blanc i blaus arreu de l'Estat espanyol, està de celebració en un moment de canvis, després que l'estiu del 2007 hagués de refundar l'estructura del club, ja que l'antic propietari de la societat anònima esportiva es va endur l'equip fora de Figueres. La nova junta directiva creada per reiniciar la trajectòria és encapçalada per un expresident, Pere Aguado, que va dirigir la Unió entre 2003 i 2006. "Ens hauria agradat poder celebrar-ho en la normalitat i dins de la línia habitaul de l'equip a Segona Divisió B, però ens ha tocat fer-ho així", remarca Aguado.







Els responsables de l'entitat mantenen converses amb l'organització de Figueres Capital de la Cultura Catalana 2009 per donar llum de manera conjunta a una exposició amb motiu d'aquesta efemèride. Des del club unionista s'està estudiant la possibilitat de realitzar una exposició audiovisual, tot i que també podria acabar essent física, sempre en funció del material que es recopili. "En qualsevol cas, l'exposició no es faria fins passat l'estiu", comenta el vicepresident de l'entitat, José Antonio Revilla, que afegeix que " la idea és la de celebrar actes festius a finals d'aquesta temporada i a l'inici de la ­següent. Aquests últims es farien coincidir amb l'exposició".


Els inicis


La Unió Esportiva Figueres es creava un 13 d'abril del 1919. La premsa de l'època deia que "s'ha constituït la unió de les societats esportives d'aquesta ciutat: Sport Club Català (secció del Casino Menestral) i Joventud Sportiva i Artística (secció del Casino Sport Figuerenc) amb el nom d'Unió Esportiva de Figueres". Com que els uns tenien el mallot de color blanc i els altres blau, acordaven que la nova samarreta tindria les dues tonalitats: ratlles blanques i blaves.


La primera junta directiva va estar formada per Bernard Palmer (president), Heliodor Capell (vicepresident), Joaquim Geli (secretari), Carles Casals (tresorer), Josep Montañà (comptable), Pere Burgell (sotsecretari) i Artur Novoa, Joaquim Prats, Francesc Bartolí i Ferran Borràs (vocals).


El primer partit que va jugar l'equip entrenat per Artur Novoa -també jugador, capità i directiu- va ser contra el Portbou FC, amb un resultat de 8 gols a 1 favorable a l'equip figuerenc. La primera alineació que va presentar Novoa fou: Oliveras, Capdevila, Novoa, Ballester, F. Bartolí, Capell, Prats, Raurich -autor del primer gol de la història de la Unió-, Pujol, Estrada i Roig.



Una situació complicada


Aquest aniversari es viurà a Figueres en un ambient molt diferent del d'aquells anys. La ciutat ja no viu el futbol amb tanta efervescència i les circumstàncies han fet que l'equip es trobi en un punt de reinici, des de les categories més baixes. Això sí, els aficionats unionistes tornen a celebrar ascensos. Després d'uns anys ancorats a les categories estatals, fa un any i mig va tocar fer un reset i tornar a començar des de Tercera Regional. Aquesta temporada l'equip que entrena Marcel?lí Coto va camí de celebrar el segon ascens consecutiu, a la Primera Regional.


Enrere queden les temporades històriques viscudes pel club, amb l'intent de pujar a Primera Divisió (1992) i les nits de Copa del Rei als camps del Far i Vilatenim.

divendres, 24 d’abril del 2009

El constructor comença l'enderroc











Diari MARCA
L'Alacant presenta concurs voluntari de creditors
Iniesta: "Ens hem vist obligats a això davant de l'actitud amenaçant dels futbolistes"
EFE 24/04/09 - 15:04.
L'Alacant CF ha presentat davant del Jutjat del Mercantil una sol·licitud de concurs voluntari de creditors a fi de "salvaguardar" els interessos de l'entitat i ha proposat un pla de viabilitat "basat en els compromisos" que la junta directiva havia assolit anteriorment.

Juan Antonio Iniesta, president de l'Alacant CF, va informar de la postura adoptada pel club després d'haver tingut coneixement de la intenció dels jugadors de la plantilla d'instar un concurs de creditors "malgrat els esforços de l'entitat d'arribar a acords raonables" per complir amb els compromisos de pagament.

Va apuntar que s'han vist obligats a prendre aquesta determinació "davant de l'actitud amenaçant dels futbolistes", als que acusen d'"utilitzar l'actual llei concursal a fi de lesionar els interessos" de l'Alacant CF.

Va opinar que, en sol·licitar el concurs voluntari de creditors, podran treballar més tranquils i amb menys pressió que l'actual.

Iniesta va assegurar que la petició d'un concurs voluntari de creditors obeeix a un "exercici de responsabilitat" de la directiva, que té per finalitat "buscar la salvaguarda dels Tribunals de Justícia respecte als interessos i drets legítims del club i els seus socis".

L'Alacant CF proposa la "reordenació dels pagaments" compromesos amb els seus creditors en virtut d'un calendari de pagaments que comprèn diversos exercicis i que "assegura, amb independència de la categoria en què militi el club, tindrà els ingressos i recursos suficients per atendre els compromisos de pagament".

Des de la junta directiva s'han estudiat diversos escenaris que van des de la possibilitat de sol·licitar una reducció del deute a determinats creditors fins a la conversió del deute en capital social de l'entitat, sempre que es completi el procés de transformació en societat anònima esportiva del club.

En aquest sentit, el president es va postular com el màxim creditor del club amb un deute de més de cinc milions d'euros i va dir estar disposat a convertir-la en accions de l'entitat.

Iniesta va instar l'Ajuntament d'Alacant que reconegui i lliuri una quantitat econòmica que l'Alacant CF "té reconeguda al seu favor", amb referència als aproximadament 3,3 milions d'euros que, al principi, anaven a sortir de la reforma de la ciutat esportiva de El Palamó.
Una vegada rebutjada la via de desviar aquests diners per part del consistori, Iniesta va explicar que té obertes negociacions amb l'Ajuntament per acabar rebent una subvenció per part del Patronat d'Esports, una altra de la Conselleria de Turisme i patrocini d'empreses privades gràcies a una gestió municipal.

Iniesta va apuntar que ell es mantindria en el càrrec de president fins que el club hagués complert tots els seus compromisos i, posteriorment, cessaria del seu càrrec. A més, si es trobés amb un paquet accionarial important en el seu poder, va reconèixer que si algú volgués pagar el seu valor nominal per ell, el vendria.

dimecres, 22 d’abril del 2009

Per què som on som?


La reflexió què fa Peragón és valenta i sincera.L'afició hauriem de prendre nota de les seues afirmacions en comptes d'atacar-lo o insurtar-lo.Ha arribat l'hora de l'autocrítica i de replantejar-nos el futur.Estem en mans d'un President què ha desmantellat l'estrucutura del Club condemnant-nos pràcticament a la desaparició.L'ànima de l'Alacant és la seua afició - i pocs o molts- ens hem de posicionar i assumir responssabilitats.La nostra prudència ens farà traïdors.ENDAVANT ALACANTINISTES !!!


Dimecres 22 d'abril de 2009
Información.es »
Esports
ALACANT CF
«Em penedisc de vindre»

RAÚL PINA Roberto Peragón es va sincerar als micròfons de Ràdio Nou on va manifestar el seu descontentament amb la situació que està vivint a l'Alacant. "Em penedisc d'haver vingut al cent per cent, ja que des del primer moment ha faltat el mínim exigible dins del que jo considere el futbol professional," va assegurar el punta alhora que va afegir que el va seduir en el seu moment "l'altra època" del conjunt celeste en clara al·lusió a l'etapa d'Antonio Solana. "Sabia que no arribava al Manchester United, sinó a un club humil amb ganes de fer les coses bé. Per això ara donaria un pas endavant si la situació canviés i independentment de la categoria", va especificar.

Segons l'opinió de Peragón, el vessant esportiu ofereix una lectura clara a l'hora d'analitzar la trajectòria de l'equip: "En una lliga tan igualada regalar tres mesos de competició és molt". Fins i tot va anar més enllà en la seva reflexió quan va indicar que li hagués agradat viure "un any d'una altra manera i tinc la consciència tranquil·la. Seguiré amb professionalitat, encara que sé que el destí marcarà la vida d'aquest club," va subratllar. Dins d'aquestes sensacions amargues, el davanter va asseverar que l'entitat "sembla desfondada" des de l'inici quan havia d'haver estat un curs "per divertir-se". També va aclarir que de de cara al futur "no em baixe del carro, encara que hi ha d'haver un canvi important. L'esperança cal mantenir-la. No obstant això, no crec que demà m'alce i estiga tot solucionat. Porte molt temps esperant i amb una postura conciliadora", va exposar Peragón.

De cara a l'encontre del diumenge davant del Rayo Vallecano, va reconèixer que és un equip "molt especial i encantador". En el quadre rayista és on més va destacar en Primera Divisió i pel qual sent un gran afecte. "Fan tot de forma diferent, per això són ahí i en breu pujaran a nivells més importants", va dir. Així mateix, va tenir paraules d'afecte cap a l'afició de Vallecas:
"Té un ambient diferent i ho sé perquè m'he criat allà".

Quant al futur que l'entreveu al conjunt de Pepe Mel, els seus designis van ser els millors. "Després d'una època complicada pel descens a Segunda B, ha sabut crear unes bases amb una gestió basada en l'economia de la família Ruiz Mateos. El club ha sabut reestructurar-se fent bé les coses", va concloure Peragón.

dimarts, 21 d’abril del 2009

No pararem


La derrota és el present.El futur de l'Alacant és incert...
Canta Tonino canta...

E' un mondo difficile
e vita intensa
felicita' a momenti
e futuro incerto
il fuoco e l'acqua
con certa calma
serata di vento
e nostra piccola vita
e nostro grande cuore

Diari LA VERDAD
ALACANT
«Hem de lluitar per l'afició»
21.04.09 - S. G. ALACANT

Torrecilla, centrecampista de l'Alacant, va admetre que la plantilla es troba «malament d'ànim» després de la derrota collida contra el Còrdova, que l'ha allunyat a onze punts de la permanència, encara que va apuntar que han «de lluitar fins al final» per la salvació.

L'extremeny, en qualsevol cas, va advertir que ni ell ni els seus companys no poden baixar els braços perquè resten nou jornades per disputar i eludir el descens a Segunda B està complicat, però no impossible.

«L'equip ha de lluitar fins al final, sabent que mentre hi haja la possibilitat de tenir punts a l'abast cal donar-lo tot,» va dir abans d'agregar: «Queda lluitar per la samarreta i per l'afició, que ens ha recolzat des del primer moment. L'afició mai no ens ha donat l'esquena i cal lluitar per ells fins al final. Queden nou partits encara, 27 punts i cal lluitar per això», va apuntar Torrecilla, que encara veu en l'horitzó un raig d'esperança «en els enfrontaments directes» que l'equip ha de disputar.

D'altra banda, Alan es perdrà del diumenge contra el Rayo Vallecano, ja que haurà de complir un partit de sanció per acumulació de targetes.

diumenge, 12 d’abril del 2009

Seguim sumant


Diari Marca
EL PUNT NO APROPA GAIRE LA SALVACIÓ ALS CELESTES NI ALS CHARROS A L'ASCENS
Insuficient empat entre Alacant i Salamanca
· El conjunt de Granero no guanya en el seu camp des de la cinquena jornada de lliga
EFE. ALACANT 12/04/09 - 21:25

Lliga Adelante 2008-2009
JORNADA 32a
Alacant 0
Salamanca 0

Fitxa tècnica
0 - Alacant:Queco Piña; Blanco, Castells, Alan, Català; Pedro, Torrecilla, Tito (Abel Buades, m.57), Fernando (Luis Gil, m.57), Azkoitia; i Borja (Peragón, m.76).

0 - Salamanca:Alberto; Raúl Gañán, Pelegrín, Català, Botelho; Isaac, Rodri (Jorge Alonso, m.46), Cristian Bustos, Salva Sevilla (Cohen, m.64); Quique Martín i Miku
Àrbitre:Lesma López (Col·legi Madrileny).
Va amonestar Rodri, pel Salamanca.

Incidències:Partit corresponent a la jornada 32a de la Lliga Adelante de Segona Divisió disputat a l'estadi Ric Pérez davant d'uns 2.500 espectadors.

Alacant i Salamanca es van emportar un punt cada un del Rico Pérez que de poc els pot servir a ambdós, ja que la falta de gols posa més difícil encara als celestes apropar-se a la permanència, malgrat retallar un punt amb ella, i als charros a l'ascens, els seus actuals objectius. Curiós el cas del conjunt alacantí, que ha guanyat cinc partits en aquest 2009 però que no venç davant de la seva afició des de la... cinquena jornada de lliga.

El partit, en seus primers quaranta i cinc minuts, va resultar molt igualat, encara que sense massa ritme. El Salamanca va ser el que va portar el control del xoc, però el cert és que ni l'equip de David Amaral ni l'alacantí de José Carlos Granero no va crear perill real sobre la porteria rival.

Un error de Tito va permetre a Salva Sevilla provar fortuna als dotze minuts, encara que no va encertar en el seu tret, que es va ser alt. La rèplica del conjunt local va ser un llançament llunyà de Borja, quatre després.

Les millors ocasions, abans del descans

Tanmateix, les dues millors ocasions per a ambdós equips en la primera part van arribar en l'últim terç de l'esmentat període. Primer va ser l'Alacant aquell que va tenir a les botes de Pedro i en el rebuig de Torrecilla, després, la possibilitat de marcar. I en el minut 40, va ser de nou Salva Sevilla el que va rematar alt un passi de Miku.

Després del descans, el Salamanca va saltar al terreny de joc disposat a buscar de forma conscienciosa el gol i poc a poc va anar tancant l'Alacant en el seu camp. Tanmateix, amb els canvis, l'Alacant va millorar i va aplacar alguna cosa les envestides de l'equip d'Amaral.

Una bona intervenció de Queco Piña després d'un cop de cap d'Isaac en un córner va ser, potser l'ocasió més clara per als visitants, mentre que l'Alacant va intentar desequilibrar la balança en la recta final en una acció, també sense èxit, de Peragón.

AMUNT ALACANT

Acabe com acabe aquesta temporada 2008-09 des d'ací vull felicitar a tota la plantilla i al cos tècnic per la seua professionalitat.Gràcies per tot



Diari LAS PROVINCIAS
Alacant
El miracle passa per guanyar en el Rico Pérez
L'Alacant busca una victòria davant el Salamanca que alimenti la il·lusió de la permanència
12.04.09 - R. A. Alacant

L'Alacant esgota les seves opcions de lluita per la salvació. Queden només onze jornades, però els celestes no volen llançar la tovallola malgrat que estan a nou punts de la zona de permanència. Una distància excessivament gran per a un període tan curt de competició. Però encara així, el conjunt de Granero es resisteix a certificar la seua defunció esportiva. El xoc està, a més, marcat per la iniciativa de 'Salvem l'Alacant', que recollirà firmes perquè el president Juan Antonio Iniesta marxe.

Davant del Salamanca, vol marcar un punt d'inflexió amb un triomf a casa després de l'aconseguit el passat cap de setmana en el Carlos Belmonte. Els tres punts en joc a l'estadi Rico Pérez adquireixen un valor molt important per als alicantinistes, immersos també en una greu crisi institucional.

El conjunt celeste s'aferra a pugnar per la salvació i, encara que segueix a nou punts de la zona de permanència, no acaba de despenjar-se i continua somiant amb poder eludir el descens. Granero apel·la a l'esperit d'Albacete per seguir en la brega, que cada jornada és més intensa.

Només les victòries fora de casa sustenten a l'Alacant. En cas de no ser per la trajectòria com a visitant, estaria ja enfonsat junt amb el filial del Sevilla. Si l'equip entrenat per José Carlos Granero manté viva l'esperança de seguir la pròxima temporada en Segona Divisió és gràcies a la seva bona trajectòria com a visitant, amb victòries com la que va aconseguir en l'última jornada a Albacete per zero gols a dos, la qual cosa va suposar una injecció d'ànim al malparat vestidor celeste.

Ara toca remuntar en el Rico Pérez, la qual cosa ha significat la condemna dels celestes. I és que el feu propietat de l'Hèrcules ha estat maleït per als alicantinistes, que només han guanyat un partit com a local en el que va de temporada i això és el que l'està condemnant al descens de categoria en aquests moments. Jugar a l'estadi alacantí s'ha convertit en un martiri per als de Granero, que no alcen el cap de locals.

Malgrat tot, el tècnic celeste i els seus futbolistes són conscients que han de canviar una vegada per sempre els seus resultats a l'estadi Rico Pérez si volen aspirar a la permanència i confien que el partit davant el Salamanca siga un punt d'inflexió.

Per a aquest compromís, el tècnic valencià no pot comptar per al xoc davant el Salamanca amb el defensa David Malo i el davanter Rafa Jordà, lesionats, però recupera al central Germán Rojas al centrecampista Luis Gil, després de superar sengles lesions i també al centrecampista Ismael López, que no va poder jugar a Albacete per sanció.

El rival

El Salamanca acudeix a la cita amb la intenció de sumar algun punt i per a això el seu entrenador, David Amaral, plantejarà l'encontre amb un onze inicial "molt pràctic", amb major solidesa defensiva i més llibertat per als homes d'atac.

La principal novetat de l'onze inicial serà l'entrada del central Sergio Rodríguez actuant enmig del camp junt amb Cristian Bustos.

Aquest canvi dotarà de major seguretat l'equip i deixarà major llibertat als quatre homes més avançats de l'equip, entre qui hi haurà amb total seguretat Quique Martín i Miku, els dos màxims golejadors de l'equip.

L'onze inicial d'Amaral planteja alguns dubtes com la presència d'Isaac Jové, que al llarg de la setmana s'ha entrenat a menor ritme per algunes molèsties, encara que tot indica que estarà en condicions de jugar.

Serà novetat en l'equip la presència del brasiler Pedro Botelho, que ocuparà el lateral esquerre després de superar unes molèsties físiques que li van impedir jugar davant del Celta de Vigo. Malgrat que l'Alacant ocupa llocs de descens, al si del Salamanca no volen cap tipus de confiances i així Amaral assegura que l'Alacant està sortint ara de la mala dinàmica en la qual va entrar a l'inici de campanya. La qüestió és si encara és massa tard.