Alacant - Castelló
Diumenge 20 de març del 2011
17 hores
Alacant
L'Onze-tipus' / / El porter Alberto, ja titular a la passada campanya, ha guanyat en aplom i sobrietat. Per davant, una defensa amb Àlex García, abans central en el Múrcia B i aquí lateral dret, un jugador fornit que defensa millor que ataca. A l'esquerra, Alcántara, ex del Vila-real (ha arribat del Ferencváros), amb més recorregut. A l'eix, Dídac i Paco, procedents dels filials del Múrcia i Sevilla. Molt coordinats, es coneixen a la perfecció i compleixen estrictament la seua prioritat, que és defensar.
El lloc de migcamp queda per Forte -expulsat diumenge-, l'home que guarda més la posició, amb Urrea (tota la vida al Lleida), versàtil i dinàmic, pot jugar de pivot, interior o fins i tot de lateral.
Ubicat a la dreta queda Jon Uriarte, un davanter esquerrà ràpid que ha estat reciclat a l'altre costat. Succeeix al revés en l'esquerra, amb l'explosiu treballador i movedís Javi Salero. La mitjapunta està reservada a Nacho Casanova, davanter vingut del Mallorca B que ocupa les zones intermitges, amb qualitat i físic. A dalt, Óscar Martín, un ariet que procedeix del Guijuelo i amb capacitat en el joc aeri.
Aquests ho juguen pràcticament tot, encara que el diumenge, a Ontinyent, Paco i Jon Uriarte van eixir durant la segona part i, en canvi, Castán i Rubén Martínez van ser els titulars. Aquell és un central que estava en el Neath Athletic (Premier League de Gal·les) i el segon, un hàbil esquerrà signat del Premià. Sense Urrea, va jugar Dani García. En aquesta alineació habitual, l'avi és Óscar Martín (27 anys).
Senyes d'identitat / / Són compromís, treball i, sobretot, un gran rigor tàctic, amb els mecanismes defensius molt estudiats. És difícil enxampar desprevinguts enrere, mentre que en atac fan servir les bandes buscant la velocitat o el joc directe d'Óscar Martín, que no és un gran golejador, però que propicia prolongacions i segones jugades. Amb aquest estil, mai queda descompensat. Les xifres parlen de la seua sobrietat: només cinc gols encaixats a El Palamó.
Aquest és el resultat de la tasca d'un tècnic que ha hagut de fabricar un equip sobre la marxa. El treball de Borge s'ha vist reflectit en l'extraordinària mutació que ha patit l'Alacant pel que fa al que oferia tants dubtes durant bona part del primer tram de la Lliga.
elperiodicomediterraneo.com
Un cant a la solidaritat
L'entrenador, Vicente Borge, ha aconseguit armar un bloc pràcticament del no-res. El compromís i el encomiable rigor tàctic han catapultat a un sorprenent Alacant.
16/03/2011 RICARDO LLAGO
Finalitzada la dotzena jornada, molts seguidors del Alacant ja es van posar a resar, buscant ajuda divina per revertir una dinàmica que semblava tenir difícil solució. L'equip de Vicente Borge havia perdut 0-1 amb l'Alcoià i només havia guanyat en El Palamó un partit dels sis disputats, amb un desolador balanç de dos gols marcats. Ningú imaginava que 17 jornades després, aquell equip estigués a tres punts del lideratge i amb tantes opcions com el que més.
En el debut de la temporada, l'Alacant va jugar amb Àlex Blanco, Castellanos, Acebal, Alcolea, Serramitja i Manzano. Després, en els últims 14 partits, només el primer ha estat alineat esporàdicament. Té explicació: Borge es va trobar amb una plantilla en què només continuaven quatre de la temporada anterior (els del planter Alberto, Javi Salero, Forte i Uriarte). Molts dubtes, proves i més proves ... Però la perseverança va donar els seus fruits i, de sobte, l'asturià va donar amb la tecla adequada o, si ho prefereixen, amb l'equip ideal. Ara, tots saben de memòria una alineació que ha portat a l'Alacant a unes cotes insospitades.
L'entrenador, Vicente Borge, ha aconseguit armar un bloc pràcticament del no-res. El compromís i el encomiable rigor tàctic han catapultat a un sorprenent Alacant.
16/03/2011 RICARDO LLAGO
Finalitzada la dotzena jornada, molts seguidors del Alacant ja es van posar a resar, buscant ajuda divina per revertir una dinàmica que semblava tenir difícil solució. L'equip de Vicente Borge havia perdut 0-1 amb l'Alcoià i només havia guanyat en El Palamó un partit dels sis disputats, amb un desolador balanç de dos gols marcats. Ningú imaginava que 17 jornades després, aquell equip estigués a tres punts del lideratge i amb tantes opcions com el que més.
En el debut de la temporada, l'Alacant va jugar amb Àlex Blanco, Castellanos, Acebal, Alcolea, Serramitja i Manzano. Després, en els últims 14 partits, només el primer ha estat alineat esporàdicament. Té explicació: Borge es va trobar amb una plantilla en què només continuaven quatre de la temporada anterior (els del planter Alberto, Javi Salero, Forte i Uriarte). Molts dubtes, proves i més proves ... Però la perseverança va donar els seus fruits i, de sobte, l'asturià va donar amb la tecla adequada o, si ho prefereixen, amb l'equip ideal. Ara, tots saben de memòria una alineació que ha portat a l'Alacant a unes cotes insospitades.
L'Onze-tipus' / / El porter Alberto, ja titular a la passada campanya, ha guanyat en aplom i sobrietat. Per davant, una defensa amb Àlex García, abans central en el Múrcia B i aquí lateral dret, un jugador fornit que defensa millor que ataca. A l'esquerra, Alcántara, ex del Vila-real (ha arribat del Ferencváros), amb més recorregut. A l'eix, Dídac i Paco, procedents dels filials del Múrcia i Sevilla. Molt coordinats, es coneixen a la perfecció i compleixen estrictament la seua prioritat, que és defensar.
El lloc de migcamp queda per Forte -expulsat diumenge-, l'home que guarda més la posició, amb Urrea (tota la vida al Lleida), versàtil i dinàmic, pot jugar de pivot, interior o fins i tot de lateral.
Ubicat a la dreta queda Jon Uriarte, un davanter esquerrà ràpid que ha estat reciclat a l'altre costat. Succeeix al revés en l'esquerra, amb l'explosiu treballador i movedís Javi Salero. La mitjapunta està reservada a Nacho Casanova, davanter vingut del Mallorca B que ocupa les zones intermitges, amb qualitat i físic. A dalt, Óscar Martín, un ariet que procedeix del Guijuelo i amb capacitat en el joc aeri.
Aquests ho juguen pràcticament tot, encara que el diumenge, a Ontinyent, Paco i Jon Uriarte van eixir durant la segona part i, en canvi, Castán i Rubén Martínez van ser els titulars. Aquell és un central que estava en el Neath Athletic (Premier League de Gal·les) i el segon, un hàbil esquerrà signat del Premià. Sense Urrea, va jugar Dani García. En aquesta alineació habitual, l'avi és Óscar Martín (27 anys).
Senyes d'identitat / / Són compromís, treball i, sobretot, un gran rigor tàctic, amb els mecanismes defensius molt estudiats. És difícil enxampar desprevinguts enrere, mentre que en atac fan servir les bandes buscant la velocitat o el joc directe d'Óscar Martín, que no és un gran golejador, però que propicia prolongacions i segones jugades. Amb aquest estil, mai queda descompensat. Les xifres parlen de la seua sobrietat: només cinc gols encaixats a El Palamó.
Aquest és el resultat de la tasca d'un tècnic que ha hagut de fabricar un equip sobre la marxa. El treball de Borge s'ha vist reflectit en l'extraordinària mutació que ha patit l'Alacant pel que fa al que oferia tants dubtes durant bona part del primer tram de la Lliga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada