Il·lusió contra la fusió.Iniesta dimissió.

ALACANT
Del malson a l'esperança (2-2)
L'Alacant, que va errar un penal en el minut 12 amb empat a zero, va fer de budells cor per a remuntar un o-2 i seguir aspirant a lluitar per la permanència

22.03.09 - JOSÉ M. PENADÉS ALACANT

ALACANT 2 - CELTA 2

Alacant: Queco Piña; David Malo, Castells, Alan, Rubiales (Fernando Béjar, m.69), Blanco (Borja, m.46), Torrecilla, Abel Buades (Rafa Jordà, m.46), Luis Gil, Azkoitia, Pedro.

Celta: Notario; Edu Moya, Rubén, Jordi, Fajardo, Dani Abalo, Rosada, Renan, Trashorras (Oubiña, m.74), Ghilas (Dinei, m.56) i David Rodríguez (Michu, m.82).

Àrbitre: Pino Zamorano (Col·legi Castellanomanxec). Va amonestar a Luis Gil, David Malo i Castells, de l'Alacant; i a Rubén i Ghilas, del Celta.
Gols:
0-1, m.18: Dani Abalo.
0-2, m.30: Renan.
1-2, m.73: Azkoitia.
2-2, m.89: Rafa Jordá, de penal.

Incidències: Partit corresponent a la jornada 29 de Lliga en Segona Divisió, disputat en l'estadi Rico Pérez d'Alacant davant uns 3.500 espectadors. Els dos equips van sortir al terreny de joc amb una samarreta per la campanya contra la fam afavorida per la Lliga de Futbol Professional (LFP). Els celestes es queden a uit punts dels llocs que marquen la salvació

A l'Alacant li van les emocions fortes. Ahir ho va tornar a demostrar. Si davant el Tenerife, el quadre celeste va haver de llençar de casta i orgull per a voltear un 0-2 en contra, ahir es va tornar a repetir enfront del Celta de Vigo, un rival que no va saber matar la trobada quan ho tenia de cara i que va acabar demanant l'hora.

Un punt és un punt, i sobretot si ho aconsegueixes d'aquesta manera. La salvació segueix estant lluny, a vuit punts, però els rivals comencen a parlar d'aquest equip que està disposat a morir matant.

Els pupils de Carlos Granero es van reposar de les adversitats. En el minut 12, Jorge Azkoitia, va errar una pena màxima, una jugada que va poder haver canviat el duel. La fallada va ser un factor psicològic que va deixar als celestes tocats.

El Celta, per la seua banda, ho va aprofitar per a, en dues urpades, posar-se amb un zero a dos a favor abans del descans. Dani Ábalo primer, i Renán després, van fer que el somni de seguir vius en la competició es convertís en malson. Però el millor estava per arribar. Represa Carlos Granero la hi va jugar després del descans. Debilitó el centre del camp per a engrossir la línia d'atac. I va encertar. En el minut vuit, Rafa Jordá va veure porta, però la seva acció va ser anul·lada.

El Celta també va tenir l'opció de sentenciar en dues ocasions per mediació de Dani Ábalo i Rubén, però es van trobar amb un excel·lent Queco Piña.

Va ser a partir del minut 13 de la represa quan l'afició va començar a encoratjar amb més ahínco. Confiaven en els celestes, i aquests l'hi van agrair a força de gols, i fins i tot, bon futbol.

A la mitja hora, Azkoitia es redimía de l'error comès en el penal per a augmentar les il·lusions de remuntada. Va posar el 1-2, després d'un bon passi de Pedro, una vegada més, el millor dels alacantins.
A partir d'aquí l'Alacant va ser un cicló. Notario va haver d'esforçar-se per dues vegades en una mateixa jugada per a atallar primer un tret de Pedro i posteriorment una cabotada de Rafa Jordà.

Fou aquest últim qui va ser derrocat dintre de l'àrea per Rubén, i fruit de la pena màxima, l'Alacant va poder sumar un punt que sap a glòria. Ben és cert, que abans del final, tant el Celta, per mediació de Rubén, com els locals, per mediació de Béjar, van poder desequilibrar la balança. 2-2