Reflexions

Primer de tot felicitar al Joan Tomàs per l'ascens a Segona aconseguit amb el Vila Real B i a continuació les reflexions del capità Tito.

Diari Las provincias

·TITO JUGADOR DE L'ALACANT CF

«Aquesta temporada m'ha fet mal, però sent que encara puc seguir»

«Tot ha estat massa complicat i entre tots hem fet que la situació siga lamentable», afirma el centrecampista

22.06.09 - SANTI GRAS ALACANT

A punt de complir els 38 anys, Tito encara té forces per continuar jugant al futbol i no seguir els passos de Jesús Unanua i penjar les botes. El de Benidorm, al llarg de la seua extensa carrera, ha viscut l'alegria d'ascendir de categoria i la decepció de perdre-la amb diferents equips. Tanmateix, la que acaba li ha fet «mal» com poques, la qual cosa no el desanima, en qualsevol cas, per seguir amb la il·lusió per vestir-se de curt cada diumenge.

-El seu company Jesús Unanua es va acomiadar del futbol professional el dissabte davant el Sevilla Atlètic. Medita vostè seguir el mateix camí o segueix amb forces per continuar donant guerra?

-Com a professional, el percentatge que continue és molt alt. No crec que haji estat el meu últim partit.

-Unanua va apuntar en el seu comiat que aquesta temporada li n'havia desgastat massa. A vostè no?

-Mal m'ha fet, però tinc ganes de continuar jugant. He tingut l'oportunitat de jugar les últimes setmanes i és alguna cosa que em fa feliç. Entenc la meua professió com a una cosa que em va venir de casualitat i que vull aprofitar fins al final. Mantinc la il·lusió de continuar jugant i tinc la sensació que estic per jugar algun any més.

-Si li diuen en cas de seguir a l'Alacant, acceptaria?

-No m'ho plantege perquè no sé si m'ho diran. El dia que m'ho diguen, o no, podré contestar. El que tinc clar és que vull continuar jugant al futbol.

-Al llarg de la seua carrera li ha tocat viure moltes coses i situacions. Com qualificaria la temporada que acaba?

-Decebedora. Ha estat lamentable tota la temporada. Quan es va consumar el descens va ser una cosa molt trista perquè porte quatre anys aquí, sé el que costa ascendir i, després d'aconseguir-ho, se n'ha anat massa fàcil.

-Segons la seua opinió, què ha fallat?

-Hem ajudat molt poc tots els que hem estat al voltant del club perquè aquest hagués estat una mica més fàcil en el dia a dia. Ha estat massa complicat i, entre tots, hem fet que s'haji arribat a una situació lamentable en la qual tots hem estat partícips de les coses mal fetes. Ha estat una temporada decebedora i ho sent moltíssim. No ha estat un any bo per a absolutament ningú. Ho reitere: la meua sensació és de tristesa perquè sé el que li va costar pujar a aquest equip i m'hagués agradat que hagués estat una temporada millor, més suportable.

-Diu que cal repartir responsabilitats però, hi ha un culpable més que un altre?

-No. Cada un que siga responsable del seu. Jo em sent responsable a la meua parcel·la i no em trec ni un àpex de responsabilitat. Cada un ha de ser autocrític i ha de reflexionar i, a la parcel·la que li corresponga a cada un, espero que hàgem après. I desitge que siguem capaços d'esmenar els nostres errors si se'ns presenta una nova ocasió com a aquesta, la d'aconseguir una cosa històrica amb un club, que estava desitjant jugar en Segona Divisió i que, després d'aconseguir-ho, ha estat un despropòsit.

-El que és clar és que l'Alacant que vostè es va trobar quan va arribar en la temporada 2005-06 és molt diferent de l'actual.

-El club ha passat per diverses fases. Vaig estar amb Antonio Solana de president i altres persones dirigint el club i he estat en diverses situacions amb Juan Antonio Iniesta. Amb Iniesta aquesta temporada ha estat dolenta, però no només per responsabilitat única i exclusiva seua. Crec que cal repartir responsabilitats. Aquest any cap no n'ha donat ni una. Hem estat bastant erronis en totes les nostres decisions, cada un a la seua parcel·la. Cada un de nosaltres havíem d'haver donat una mica més sense mirar el que li tocava donar al del costat. Ens n'hem emparat cada un en el que fa el del costat, el contrari, i no en el que podíem fer nosaltres. Cada un tenia que haver-se dedicat a fer el seu i no posar-nos en tants embolics, en tantes batalles, en tantes guerres que han acabat per destruir el nostre club, per destruir una cosa que va costar molt construir.